Cos deshabitat, desert. Mans buides (no donen, no reben). Pell que ja no crema. Somriures desfets. Peus que han desaprès a caminar. Nafres de memòria i oblit. Ulls corcats (no riuen, no ploren). Submergeixes les despulles en calç viva. L'horitzó que albiraves ja no hi és; només en queden les brases.

"I tots els dies erms que ens esperaven"

Llances un crit ferit de dolor al fons del pou per escoltar-ne l'eco. I et respon silenci.

De res no serveixen les paraules, ni els gestos. Els ulls, ja ho diuen tot.

Avui m'esforce a pensar-me, farta ja de no entendre'm. Poc importen les conclusions perquè demà serà un altre dia. I jo, una altra.

Ho vaig saber ja fa un temps: les obsessions s'amaguen als carrers estrets i foscos.

Per a mentideres, la lluna.

Multipliques els somriures per zero. I l'ampolla vessa, una a una, gotes de felicitat.

No hi ha un abans ni un després, com tampoc hi ha possibilitat que cicatritze la ferida.

A l'inrevés

El cel és ple d'asfalt i, els carrers, a vessar de núvols. Fa calor i neva. Fa fred i la muntanya es crema. Em desperte a les nits, quan els fanals s'apaguen. M'adorm als matins quan els llums s'encenen. Al port hi ha bicicletes, a l'aeroport submarins, a la carretera helicòpters. A les biblioteques els prestatges són plens de viandes. La benzina la compre als bars. L'alcohol, a la fruiteria. Els serveis de neteja embruten al seu pas. Les cançons no sonen. El silenci crida. La lluna il·lumina el sol, el vent mulla, el foc esquitxa. Els sorolls s'ensumen i les olors s'escolten. Camine amb el cap. Intente pensar amb els peus. Mire i... Em va l'efecte que no entenc aquesta ciutat.

BBC News

"Gay sex decriminalised in India"

A(fer)s

Fire!
(de l'1 al 9 de juliol)

València feta cançó

Tornes a València, ciutat de contrastos. Al Sud. Recordes passejades nocturnes, amb i sense bicicleta. Com la d'aquella nit, tornant a Benimaclet des de la plaça Redona, que creuares sobre rodes i contra direcció el carrer Colom, perquè cap cotxe no feia perillosa la malifeta. O aquella altra en què, a peu i ensumant l'horta desfeta, anares fins Alboraia, on era festa. També et vénen al cap tantes nits de xalar a les places i als carrers, a l'estiu, a la tardor, a la primavera o a l'hivern. Les nits de "borratxera" en què tornaves a casa trontollant i rient i sense recordar-ne l'adreça. La nit de somriures i lluna plena, vint-i-quatre hores de joia i la llum entrant per la finestra. Les nits prèvies als exàmens, nits de fer la vetlla, d'estudiar poc o gens, de beure cafès i tés i d'enganyar la consciència. Les nits d'eixir de casa i no tornar-hi. Les nits de tornar a casa i no eixir-ne. Les nits de concerts a l'Alqueria del Barbut, a la plaça del Doctor Collado, a la Nau, a la Malva-rosa, al Cabanyal, a la plaça del Tossal, a la Punta, al Loco, al Mos d'Eva, al Terra, a la plaça de la Valldigna, a la plaça de Viriat... Les nits que no eren nits o que no volien ser-ho. Les nits que no voldries que s'hagueren acabat. Les nits que encara recordes. Les nits que prompte oblidaràs. Les nits a la lluna de València.