La hipocresia del govern valencià

Faig dissabte. Decidisc remenar tot de papers que tinc perduts i oblidats dins d'unes quantes carpetes. Trobe un certificat de la JQCV (el de correcció de textos) i una carta signada pel nostre amic Alejandro Font de Mora. La llegisc. No és més que una suma de mentides, de paraules buides i hipòcrites. Dos exemples: 

1) «Vull agrair-vos, en nom del Govern Valencià, l'estudi i la dedicació per a aconseguir el nivell de qualificació que permetrà que feu un ús més ampli i normal del valencià». 

2) «La Generalitat té com a objectiu potenciar l'ús i el prestigi social del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual és el signe més peculiar d'identitat». 

Adéu al Belda i el Conjunt Badabadoc

Els dies 25 i 26 de maig El Belda i el Conjunt Badabadoc, amb una bona colla d'amics, faran un Safari Modernista per dir bon vent i barca nova a sis anys de trajectòria musical conjunta. La festa es farà entre Igualada (Anoia) i les Borges Blanques (Garrigues) i serà, mai millor dit, irrepetible. Els que per qualsevol motiu no us hi pugueu afegir, podeu fer l'última ballaruga diumenge al Terra Dolça de Sant Cugat, on el grup oferirà un concert en acústic «a la carta». Si voleu i teniu temps, podeu llegir aquesta entrevista amb Carles Belda on explica el per què del comiat, repassa la història del grup i parla de projectes futurs.

Il gran teatro amaro

Al tren. De nou, desfaig els quilòmetres que apropen suds i nords. Un missatge: «Il gran teatre amaro avui a l'Heliogàbal. Hi anem?». Somric. No sé dir-te que no. Vull dir-te que sí. D'això, avui, en fa un any. D'això i de tantes altres coses. Gràcies. 

Diumenge

                                                         En tres fotografies

CadiRa (VerdCel)

#novullpagar

Més informació, a VilaWeb

Safari Modernista

Petit es continua fent gran

Avui

fa

un 

any

d'això. 

Per molts anys, Joan. 
Per molts anys, Petit. 

Primavera Sound 2012

Gràcies a la M., que me'n va regalar l'entrada, enguany, per primera vegada, aniré(m) al Primavera Sound 2012. Dissabte a les 17 h serem a primera fila per veure Senior i el Cor Brutal. Abans i després, però: Linda Martini, Peter Wolf Crier, Sr. Chinarro, Death Cab for Cutie, Beirut, Franz Ferdinand, Saint Etienne, Lisabö, Fred i Son, Marianne Faithfull...

Llepaires i llepaculs

Mireu-los bé. Són els llepaires. Els llepaculs! Els que acompanyen en corrua els que dicten sentència per guanyar-se el seu favor. Desfilen amb els pantalons abaixats, s'agenollen, paren la mà. Avui mengen merda, però algun dia, després d'haver-se prostituït durant anys, ells dictaran sentència. Llavors, seran altres els beneits que els adularan. Tanmateix, ara accepten violacions i vexacions, somriuen quan volen plorar, són allí quan voldrien ser allà. És el preu. Ho saben. I el paguen. 

14.06.2011

...i em vaig trobar els teus ulls.

Missa pagesa

Ahir anàrem a La Seca per veure-hi Missa pagesa. Recomane anar-hi, però amb poca roba. Jo, que mai no tinc calor, n'hi vaig passar molta!

Barcelona Poesia 2012

Tota la informació, ací.

Eterna espiral vers l'infinit

Una finestra que separa dos mons: un refugi a una banda i Girona a l'altra. Llisc mentre dorms. Dorm mentre escrius. Passen les hores i ens bressolem el son mútuament, ens protegim de les tempestes, ens nodrim de sucre i sal. A fora, un exèrcit desarmat d'ombres ens descobreix el misteri. Alienes al mal i al bé —al patiment d'uns i al goig d'altres— naixen del terra i s'enfilen cap al cel. "Eterna espiral vers l'infinit". 

Creix la diàspora

Dius que véns. I véns. Jo encara no en sóc del tot conscient. Potser no ho seré fins que no et veja arribar carregada amb les maletes. Llavors sumarem un u a la diàspora. O dibuixarem una petjada més al llarg dels 350 quilòmetres que separen V de B. Els motius que t'han fet marxar d'allà no són gaire diferents dels de la resta. De vegades és l'amor i d'altres, gairebé sempre, la feina. Voldré ensenyar-te la meua quotidianitat: els escenaris que he fet meus, els amics que em fan més plens els dies. Voldria, també, fer-te sentir menys sola en aquest altre desert, tot i que sé del cert que no t'hi sentiràs immigrant. Al cap i a la fi aquest nord forma part d'aquell sud on no hem pogut ni sabut fer créixer arrels, tot i no ser una terra erma. Bon vent i barca nova, H. Feina, amics, nits en vetlla i matins tranquils. Potser amors i ama(n)ts. Tan de bo que trobes les claus del pany, tan de bo que finalment trobes recer, llar i calma. D'ací a un temps potser ets tu qui espera un altre u per sumar a la diàspora, algú a qui fa massa temps que enyores, algú que vindrà del sud per fer-te la vida més calida. 

Silencis i nits

Has marxat quan encara no calia encendre els llums per veure-hi bé a dins de casa. Jo m'he quedat asseguda al sofà, amb l'ordinador a la falda, llegint, traduint, escrivint i corregint. Han passat les hores i, sense que me n'adonés, el cel ha tornat fosc. I, com si en fos la causa o la conseqüència, el pis s'ha omplert de silencis. La música ha deixat de sonar i els veïns ja han deixat de cridar. Aprofite per contestar uns quants correus-e endarrerits, tot i que el Gmail s'entesta a donar-me l'enhorabona perquè "heu llegit tots els missatges de la safata d'entrada". Hi ha les cabòries que ens enviem amb el C. cada 5 minuts ara que hem descobert que compartim uns quants secrets confessables. Hi ha les alegries que intercanviem amb menys freqüència amb el M., que avui s'ha quedat una mica més sol però no ha perdut les ales. Hi ha les absències del R. que potser són auguri de tot de coses bones. I hi ha també les lletres de les cançons del J. que dibuixen històries que m'agraden. 

Al final he guanyat jo i seràs tu qui m'explique més tard, ja al llit, com ha anat el concert. I somric mentre t'espere, asseguda al sofà, amb l'ordinador a la falda, llegint, traduint, escrivint i corregint. Perquè si et sé feliç...

Petit torna als terrats

Tan quotidià

Tan quotidià com una pizza al forn (que avui has tingut la gosadia de deixar-me fer a mi) i un pastís de xocolata i plàtan per coure. Un quinto de Voll-Damm buit i una copa on ja no queda vi. Les Deesses Mortes  ixen de l'estudi, travessen el passadís i s'escolen dins la cuina.

Joana Serrat

D'A

Avui, Weekend

Tota la informació, ací.