Potser no ens hem entés mai. O potser no ens hem entés com ningú. M'has cuidat i t'he intentat cuidar. Tot i que potser no me n'he sortit gaire perquè, per a aquestes coses, sempre he estat un desastre. Tu, en canvi, sempre has aixecat tots els meus aplaudiments. Un DNI caducat. Una Erasmus a Amsterdam. Molt d'alcohol. Molt de fum. Molta música. Glop. I un sofà. Dies i nits de mirar-nos sense parlar-nos. Desconfiança. Por. Un viatge a Vila-real. Un concert a Onda. Qui tocava? Un Renault Clio roig. Una conducció molt poc assenyada. Excés de velocitat. Records confusos, però importants, que romanen. I altres records. Molts. Tots. Sang, fins i tot. I odi. I insults. I... Molt sovint no ens hem entés gaire. T'he estimat i t'estime com no has entés. Com no entens. Perquè estimem d'altres. He tornat de l'exili voluntari i no t'he vist, no et veig. Però t'enyore. Perquè la Safor és plena d'aigua. I raja, a dolls, com el que ens hem donat i el que ens hem de donar, encara...
dilluns 29 de desembre de 2008
diumenge 28 de desembre de 2008
"El Cafenet"
No hi venies cada dia, però sí sovint. El bar de la Facultat de Psicologia era molt més que un lloc on xerrar, esmorzar o enganyar la son a glops de cafè. Fou també un lloc de confessions, llavors secretes. Si feia bo t'asseies a fora: al terra, als bancs o les taules atapeïdes d'estudiants... O no. La cervesa, en ampolla de litre. La xocolata, de fumar. Les hores, eternes. Avui hi has tornat, refent els anys que has deixat enrere. Altra gent, altres pintades. "El Cafenet", penses, ja no és el que era. O potser ets tu, que te'l mires sota parpelles noves.
19.12.08
dimecres 17 de desembre de 2008
Coses que em fan somriure un dimecres al matí o Manel
Manel no és cap home (ni guapo ni lleig, ni prim ni gros, ni alt ni baix). Tampoc és una dona. Manel són 4 músics (Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé) que han fet un gran favor als melòmans amb l'enregistrament del disc "Els millors professors europeus". L'omplin 12 cançons amb títols tan suggerents com "Els guapos són els raros", "Pla quinquennal" o "Corrandes de la parella estable". Hi trobem, en cada cançó, frases d'una creativitat més que captivadora. Existeix el surrealisme realista? Potser ells l'han inventat. Si més no, hi han posat el seu gra de sorra.
Tastets:
"En la que el Bernat se't troba": "Parla d'un bosc i d'un senyor que viu aïllat entre oms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d'animals".
"Pla quinquennal": "El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus, i, el segon, els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el nus. Pel tercer guardo l'antologia dels grans octosíl·labs que parlen de tu i, pel quart, l'edició limitada folrada amb vellut. I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús. Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica, dependrà de tu".
"Roma": "Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, viuria en un Imperi, tindríem un esclau, i àmfores al pati plenes d'oli i vi i una estàtua de marbre dedicada a mi".
"Al mar": Tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar".
"Els guapos són els raros": "Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos. La dona es vol treure papada i l'home es farà un penis més gros (...) I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral, i ballen sardanes a la plaça Sant Jaume i ho fan de collons".
Podeu escoltar-los i veure'ls al seu myspace.
Tastets:
"En la que el Bernat se't troba": "Parla d'un bosc i d'un senyor que viu aïllat entre oms i flors i es protegeix dels mals humans amb un exèrcit d'animals".
"Pla quinquennal": "El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus, i, el segon, els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el nus. Pel tercer guardo l'antologia dels grans octosíl·labs que parlen de tu i, pel quart, l'edició limitada folrada amb vellut. I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús. Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica, dependrà de tu".
"Roma": "Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys, viuria en un Imperi, tindríem un esclau, i àmfores al pati plenes d'oli i vi i una estàtua de marbre dedicada a mi".
"Al mar": Tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar".
"Els guapos són els raros": "Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos. La dona es vol treure papada i l'home es farà un penis més gros (...) I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral, i ballen sardanes a la plaça Sant Jaume i ho fan de collons".
Podeu escoltar-los i veure'ls al seu myspace.
dimarts 16 de desembre de 2008
dissabte 13 de desembre de 2008
dijous 11 de desembre de 2008
Voleu que us explique un secret?
Entre Xàtiva (la Costera) i Elda (el Vinalopó Mitjà) hi ha una distància que es recorre, en cotxe, a 120 quilòmetres per hora, en 60 minuts. Vaig començar a fer aquest trajecte el 3 de novembre passat. Sis setmanes ja. Aviat en farà set. I prou. S'haurà acabat.
Fins avui, però, no m'he adonat que entre Xàtiva i Elda no hi ha quilòmetres, sinó cançons. Cançons que escurcen distàncies, cançons que omplin de paraules un paisatge muntanyós i a estones àrid.
En tots aquests viatges de sud a sud (amunt i avall, avall i amunt) he anat omplint el dipòsit del cotxe no amb benzina, sinó amb música. Una música del tot eclèctica que parla dels meus gustos, i de les meues dispersions: Einstürzende Neubauten, Emir Kusturika and the No Smoking Orchestra, Hole, La Gossa Sorda, La Carrau, Lluís Llach, Manu Chao, Ben Harper, Gogol Bordello, Kaki King, Verdcel, Ovidi Montllor, LSD Sound System, Concha Buika, Tiu, Obrint Pas, Xerramequ Tiquis Miquis, Pomada, Tete Montoliu, Kiko Veneno, Sanjosex, Morcheeba, Refree, Asian Dub Foundation, Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Najwa, Ampranoia, Pep Laguarda i La Tapineria, Oliva Trencada, Petit, Feliu Ventura, Biel Majoral, Antònia Font, Skalarriak, S'Albaida, Pere Tàpias, Pascal Comelade...
I tantes com en queden, encara, per escoltar. Una setmana més. I prou.
Fins avui, però, no m'he adonat que entre Xàtiva i Elda no hi ha quilòmetres, sinó cançons. Cançons que escurcen distàncies, cançons que omplin de paraules un paisatge muntanyós i a estones àrid.
En tots aquests viatges de sud a sud (amunt i avall, avall i amunt) he anat omplint el dipòsit del cotxe no amb benzina, sinó amb música. Una música del tot eclèctica que parla dels meus gustos, i de les meues dispersions: Einstürzende Neubauten, Emir Kusturika and the No Smoking Orchestra, Hole, La Gossa Sorda, La Carrau, Lluís Llach, Manu Chao, Ben Harper, Gogol Bordello, Kaki King, Verdcel, Ovidi Montllor, LSD Sound System, Concha Buika, Tiu, Obrint Pas, Xerramequ Tiquis Miquis, Pomada, Tete Montoliu, Kiko Veneno, Sanjosex, Morcheeba, Refree, Asian Dub Foundation, Maria del Mar Bonet, Toti Soler, Najwa, Ampranoia, Pep Laguarda i La Tapineria, Oliva Trencada, Petit, Feliu Ventura, Biel Majoral, Antònia Font, Skalarriak, S'Albaida, Pere Tàpias, Pascal Comelade...
I tantes com en queden, encara, per escoltar. Una setmana més. I prou.
dimarts 9 de desembre de 2008
Olors
[Santa Catalina (Mallorca) 30.11.08]Al Mercat de Santa Catalina sempre fa olor de peix. Fins i tot els diumenges, que és tancat. Aquesta olor, que ensume cada vegada que hi passe per devora, no l'he poguda fotografiar mai. Potser em cal canviar de càmera.
dilluns 8 de desembre de 2008
[Albufera de València, 7.12.08]L'ocell és a punt d'aixecar el vol, d'enlairar-se. De vegades voldries que, per volar, fos suficient desitjar-ho. Darrerament ets més al cel que no a la terra. És el que se sent quan la felicitat toca a la porta i et regala els somriures que té, ben guardats, a la senalla. I tu els acceptes, de grat, perquè són l'alè que et manca. Els núvols se't desfan entre els dits.
dijous 4 de desembre de 2008
Fan d'Orxata (encara, i més que mai!)
La gentoleta d'Orxata m'han enviat això. Que córrega la veu!
Ja estan ací, les samarretes d'Orxata ja han arribat! Si vols oblidar-te del fred que fa i vols començar a preparar-te per a l'autèntic clima tropical pots començar per aconseguir la samarreta de moda de la temporada primavera-estiu 2009! Les exclusives samarretes d'orxata ja estan causant furor entre la jovenalla, no et quedes sense la teua!Pots fer-te amb una als nostres concerts o a la cibertenda de Partisano Wear! Ueah!
Si estàs pensant en regalar la samarreta d'orxata aquestos nadals és perquè estàs a la última, el punq-glam gimnàstic és l'última sensació de les passarel·les i carrerons de L'Horta, fes una visita al nostre grup del flickr per comprovar com pot quedar la teua neboda, el teu germà o t'abuela amb la samarreta d'orxata posada! Ah, i no t'oblides de pujar la teua foto al nostre grup per demostrar com xanes amb la nova samarreta!
Ja estan ací, les samarretes d'Orxata ja han arribat! Si vols oblidar-te del fred que fa i vols començar a preparar-te per a l'autèntic clima tropical pots començar per aconseguir la samarreta de moda de la temporada primavera-estiu 2009! Les exclusives samarretes d'orxata ja estan causant furor entre la jovenalla, no et quedes sense la teua!Pots fer-te amb una als nostres concerts o a la cibertenda de Partisano Wear! Ueah!
Si estàs pensant en regalar la samarreta d'orxata aquestos nadals és perquè estàs a la última, el punq-glam gimnàstic és l'última sensació de les passarel·les i carrerons de L'Horta, fes una visita al nostre grup del flickr per comprovar com pot quedar la teua neboda, el teu germà o t'abuela amb la samarreta d'orxata posada! Ah, i no t'oblides de pujar la teua foto al nostre grup per demostrar com xanes amb la nova samarreta!
dimarts 2 de desembre de 2008
Dispersió
Sóc i estic dispersa. I m'agrada. És, potser, un dels meus "encants". A més de tret definitori. La dispersió m'enriqueix, almenys si aquesta m'arriba en la mesura justa. Però, com que crec cegament en la desmesura, de dispersió, en tinc més que no voldria.
Si pense en tot allò que vull fer, si en faig una llista, em preocupe. Abans, però, somric per la suma. Sense ordre ni concert, si ara mateix algú em demanara què desitge fer en aquest present incert, diria: estudiar fonètica, correcció de textos, sociologia, història de l'art, gestió cultural, i altres idiomes, a més del català: anglès, francès, italià, portuguès, quítxua. Si algú altre em preguntara què més, hi afegiria: docent a primària, a secundària, a la universitat. Tot i que amb quasi total seguretat també respondria: vull treballar de periodista. Si em continuaren demanant, contestaria: no m'abelleix treballar, estudiaré, tota la vida. I, tot i que cap altra persona hi tingués interès, davant de cap pregunta, respondria...
Tant a respondre que paga la pena no afegir res més a la llista. De moment, però, hauré d'aprendre a col·locar cada pronom feble al lloc on pertoca. Vuits i nous i cartes que no lliguen.
Si pense en tot allò que vull fer, si en faig una llista, em preocupe. Abans, però, somric per la suma. Sense ordre ni concert, si ara mateix algú em demanara què desitge fer en aquest present incert, diria: estudiar fonètica, correcció de textos, sociologia, història de l'art, gestió cultural, i altres idiomes, a més del català: anglès, francès, italià, portuguès, quítxua. Si algú altre em preguntara què més, hi afegiria: docent a primària, a secundària, a la universitat. Tot i que amb quasi total seguretat també respondria: vull treballar de periodista. Si em continuaren demanant, contestaria: no m'abelleix treballar, estudiaré, tota la vida. I, tot i que cap altra persona hi tingués interès, davant de cap pregunta, respondria...
Tant a respondre que paga la pena no afegir res més a la llista. De moment, però, hauré d'aprendre a col·locar cada pronom feble al lloc on pertoca. Vuits i nous i cartes que no lliguen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)