Una cançoneta i...

Hertzainak canta "Guantanamera"

1r vídeo oficial d'Orxata

Si feu clic ací ausades que flipareu amb el directe dels orxaters.

Digues-ho alt!

Say it loud o Esan Ozenki!

Més esquitxos

Tot un món per viatjar

Etiquetes: Raimon, censura, Youtube, francès

Què feia Raimon per passar la censura? Ell mateix ho explica en aquest vídeo.

Cançons de Nadal

A mi el Nadal, plim (com diu R., la de les paraules/frases cèlebres). Si m'agrada és perquè és sinònim de vacances (i enguany torne a tenir-ne d'estudiant!). Però com que tothom repeteix a tort i a dret això de "Bon Nadal", doncs ací teniu un recull de cançonetes que copie i pegue sense ordre ni concert. Doneu-vos tots fer "felicitats" (i jo em pregunte: felicitats de què o per què?).

El Nadal més tropical (Gertrudis)

Quan somrius, Aquelles nits de Nadal, És un desig (diversos)

Nightmare before Christmas (Rammstein)

No hi som tots (Betagarri)

Cançó de Nadal per a ningú (Lluís Llach)

La nit de Nadal (Pau Riba i Toti Soler. En directe i fa uns quants anys!). I, de regal, una altra versió més moderna.

Feliz Falseada (S.A.). I aquesta versió en directe de regal)

Bon Nadal (Quimi Portet)

Maria anava partera (Miquel Gil i Lídia Pujol)


I... "Una cançoneta i mo n'anem": A Betlem me'n vull anar (per Polònia)

Avui ha fet neu

"Un home de neu, la pluja el mulla. Si s'espera a demà, potser que es desfaci" canta Isaac Ulam al començament de la cançó "Llop". L'escolte al sofà, tapada amb la manta i la calefacció a 22 graus. A fora, la neu comença a desfer-se. No he vist nevar, però sí el resultat de la nevada que avui ha pintat de blanc el Bages i unes altres comarques catalanes. I no he mirat cap diari digital, ni ganes, però segur que al sud també ha nevat (als Ports, a l'Alt Maestrat, a l'Alcoià, al Comptat?). Em vénen al cap records i paisatges.

Recorde la primera volta que vaig veure nevar, o la primera de què tinc consciència. Vivíem a l'Olleria i devíem tenir 3 anys. Ma germana i jo baixàrem al carrer abrigades, ben cofoies i acompanyades de la mare. Enfilàrem cap a la guarderia, que estava al mateix carrer on vivíem, a poc més de tres-cents metres, de baixada. Agafàrem dos grapats de neu i enfilàrem cap a la guarderia on ens estàvem als matins, i algunes vesprades. Potser portàvem guants perquè no recorde la sensació de fred a les mans. Entràrem a la guarderia i jo no vaig voler desfer-me de les dues "boles" de neu, tot i la insistència de Lluïsa (la "mestra") i de la mare. Una vegada a dins, Lluïsa em va dir que eixís al pati i llancés la neu, però jo era molt caparruda, i no vaig fer-li cas. Em va acompanyar a fora, perquè la hi llancés. I em recorde encara, rient i corrents, mentre ella em perseguia...

No sé si al final va guanyar ella o si vaig guanyar jo. I no sé si aquests records són del tot certs o si potser me'ls invente. Però són els que tinc, els que em fan feliç, quan hi pense. I uns quants anys més tard el iaio ens feia trineus amb canyes que havia agafat de l'Albufera i sacs de taronges...

Ací no fa falta llit...

Ací no fa falta llit, ací ningú va a dormir...

Parlem de coses avorrides

Parlem de coses avorrides. Aquest era el propòsit de la trobada, finalment esdevinguda. Parlem-ne, doncs. Però "no podia faltar el vi damunt la taula". I els preliminars: un sopar verd (verdíssim) acompanyat de paraules sumades que donen com a resultat converses restades. I la frisança del vers, amb tots els ets i els uts. A poc a poc, ens hi endinsem, perdent la taciturnitat a cada glop. I intercanviem llibres com si foren cromos. I de sobte flash back. Passat. Quan no ens coneixíem tot i el primer cognom que ens diu al DNI i a les sol·licituds. Tot i els gens comuns que parlaven d'estimar en llengua forastera. Tot i haver compartit placenta i aliment (tu amb ell, jo amb ella, que hi són, sense ser-hi). Tot i la proximitat del primer crit/xiscle/plor/riure, l'hivern del 81 (però tu gener i jo febrer i jo peixos i tu no sé què). I hi ha un diadebades i a la pàgina 66 hi ha un poema (joc?) amb quinze versos que m'enamoren. "Com sóc tot el que sóc/essent tot el que sóc/dedico una mica més de jo/a una mica menys de mi mateix...". I els altres 11, els recitaré en somnis. El metro fa vaga a les nits. Rambla avall, el llit t'espera.

València en imatges

Perquè, segons diuen, una imatge val més que mil paraules.

En línia i gratuït

En línia i gratuït, així es presenta aquest curs d'èuscar, pensat i fet per Gorka Ioseba Bakero. Es tracta d'una bona eina, sens dubte, per a aprendre la llengua o, almenys, adquirir-ne unes quantes nocions.

D'una altra banda, fent recerca, he "descobert" un disc de Kepa Junkera que no coneixia:
"Etxea". Hi col·laboren uns quants cantants catalans: Lídia Pujol, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach... Si algú vol escoltar-lo, el trobarà a Spotify. Jo ja l'he escoltat (parcialment: només les cançons que m'interessaven) i ara estic revivint la joventut mentre escolte Kortatu (també a Spotify!.

(No, no em donen cap comissió a SPOTIFY)

ARA Multimèdia

ARA Multimèdia

Un nou projecte informatiu des de i per a les comarques valencianes d'interior.

Coses dolces als quatre vents

Als quatre vents, tot esperant Ulisses, m'aclame a tu, tan petita, abraça'm, l'única seguretat, cançó de l'amor petit, la meua xiqueta és l'ama...

...a mi lado, algo contigo, la llorona, gracias al la vida.

"Zapalduen olerkia"

Cercant els "camins de trobada" entre la música catalana i basca, en Cesc (la Vila guerrillera!) em va descobrir aquesta cançó que m'agrada força: "Zapalduen olerkia" ("La cançó dels oprimits"), de Ken Zazpi. També tenen, en català, aquesta altra.

Troballes musicals del 2009: Isaac Ulam

Isaac Ulam és una de les troballes musicals del 2009, descobert(a) gràcies a Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada), que va fer-me el gran favor de regalar-me el disc (En els prats més llunyans) quan vaig sumar 28 hiverns. El que més em va encisar en escoltar-lo per primer cop és la seva "tendresa melòdica"... I també les lletres, suggerents, efusives. A més a més, aquest disc té una qualitat que hi trobe en ben pocs: m'abelleix escoltar-lo tothora, siga quin siga l'estat d'ànim que m'acompanye.

"I hem desfet el llit,
i ens hem estimat,
adorant la llum,
que ens ha despertat"

Un dels pitjors enemics: la hipocresia

No hi tinc cap dubte: la hipocresia és un dels pitjors enemics. Em sembla que n'hi ha pocs exemples millor que aquest. Sort que al País Valencià la normalització lingüística avança MALGRAT les institucions. Alguns no ho voldrien, però la ciutadania, una vegada més, guanya la partida!

Ja ho déiem, però ningú no ens feia cas!

No sé pas si Els Amics de les Arts són o no són el grup revelació de l'any i, de fet, ben poc m'importa. El que sí que sé (sense cap mena de dubte) és que són un dels grups més interessants del moment. Jo en destacaria sobretot la intel·ligència (i mala llet, de vegades) de les lletres de les cançons. Lletres que expliquen, amb senzillesa, per a què serveixen els títols de doctorat que amb tanta alegria expedeixen les universitats (Doctorat en romànic), com de difícil és ser dos i no un (A vegades) o que la vida és X per X i per X i per X i per X i per X... (Exercici seixanta). Tot regat amb uns sons eclèctics que ben remenats alegren els dies més tristos. Ara estan fent una ronda de concerts per a presentar el seu nou treball discogràfic: Bed&Breakfast. Aconselle d'anar a algun d'aquests concerts (o a dos o a tres, perquè qui ho prova, repeteix). No és fàcil trobar grups que tinguen directes tan... jo diria redons (o rodons), però podeu afegir-ho tots els adjectius (bons) possibles.

(Pel que fa al sistema d'accentuació "valencià", m'estic plantejant d'abandonar-lo. Al títol hauria de dir "dèiem", doncs. Aix, quant de mal de cap!)

Alguns vídeos (musicals) que no tenen "desperdici"

L'hora del lector

Hansel i Gretel

Per mars i muntanyes

Balearicu

El signe dels temps

Copa Amèrica

Rap a dit

Rap&Soda

Quina calitja

El gran circ dels invisibles

Fer res

Mandolines tralarí

Especuladors: ni al Cabanyal ni enlloc

Pel país

Sueca (Ribera), el Perelló (Ribera), l'Olleria (Vall d'Albaida), el Genovés (Costera), Xàtiva (Costera), València (Horta), Palma (Mallorca), Barcelona (Barcelonès) i, a dies i hores, Castellbell i el Vilar (Bages). Aquests han estat, en 28 anys, els llocs on he viscut, on m'he fet gran (o petita, segons el dia), on m'he perdut i m'he trobat...

A tots aquests pobles i ciutats cal sumar tots aquells que he visitat on “Què sents? Què sents? Catalans parlar, de Fraga a Maó, de Salses a Guardamar”. Morella, Alcoi, Mancó de la Vall, Inca, Elx, Deià, Muro, Santa Maria del Camí, Valldemossa, Andorra, Barxeta, Sant Elm, Manresa, Valls, Tarragona, Reus, Riola, Deltebre, Tàrrega, Lleida, Sort, Girona, Cofrents, Matadepera, Prada, Eivissa, Montuiri, Antella, Sant Francesc, ses Salines, Alzira, Elda, Tossa de Mar, Terrassa, el Pilar de la Mola, Alaior, Petrer, Maó, Ciutadella, es Castell, Carcaixent, Banyalbufar, Ferreries, Tàrbena, Algemesí, Montcada, la Vilajoiosa, Santa Pola, Planes, Estellencs, sa Pobla, Sollana, Alacant, Castelló, Mataró, Benicàssim, Canonge, Onda, Benicarló, Peníscola, Vinaròs, Sant Quirze, la Granja, Benigànim, Quatretonda, la Pobla del Duc, Vallada, Montesa, Algaida, Albaida, Benissa, Alcalalí, Caimari, Gandia, Arbúcies, Santa Margalida, Potries, Bellreguard, Onda, Alboraia, Alaró, Lloret de Mar, Alcúdia, Cullera, Alcúdia de Crespins, Sant Vicenç de Castellet, Sant Feliu de Guíxols, Silla, Ador, Canals, Selva, Porrerres, Ceret, Barx, Almàssera, Vinalesa, Manacor, Portbou, Portocristo, Vila-real, Portocolom, Picanya, Artà, Llíria, la Pobla Llarga, Cadaqués, Picassent, Gavarda, Llançà, Castellonet de la Conquesta, Roses, Pedralba, Guardamar, Sogorb, Almenara, Castelló de la Ribera, Novetlè, Simat, Senyera, la Mata, Llocnou d'en Fenollet, Bellaterra, Castelló d'Empúries, Rofes, Santanyí, Calvià, Campanet, Otos, la Font de la Figuera, la Vall d'Uixó...

I, a cada indret, hi tinc una cançó.

Retorns que no ho són

Quan tornes al sud, hi ha tres llocs de visita no obligada sinó anhelada: València, Xàtiva, el Perelló. I hi ha cançons que t'hi acompanyen.

ESOC

ESOC és amor. ESOC és amor i moltes altres coses. Feu una visita autoguiada per la seua pàgina web i en descobrireu tots els etcèteres, com ara aquests vídeos que no tenen preu. Perquè València és molt més que la "tierra de las flores, de la luz y del amor", molt més que paella, ninots de falla i mascletà, molt més que corrupció, destrucció i especulació. Aborígens, uniu-vos!

XI Cabanyal Portes Obertes

Cabanyal Portes Obertes ha inaugurat, amb èxit, l'onzena edició (veieu-ne aquest vídeo). Me la vaig perdre perquè qui ha d'inventar la màquina de les teletransportacions encara és massa petit, i tot just comença a llegir contes amb lletra lligada. Però aquest cap de setmana (llarg) , que seré a València, espere tornar a gaudir del barri que continua (i continuarà) en peus. M'hi passejaré, pels carrers del Cabanyal, amb la família. En fotografiarem les cases i potser, si tenim sort, Sara ens acompanyarà per a fer-nos una visita guiada pel seu barri. Entrarem al bar el Polp i demanarem una cervesa (els nens, una Kas i una Fanta, perquè aquest serà un dia "especial"). I em demanaràs tots els perquès i jo no sabré què respondre. I hi ha la ràbia i hi ha la impotència. Però hi ha la certesa que les veïnes i els veïns del Cabanyal se'n sortiran. I llavors, ballarem pel Cabanyal (i el Llevant a primera).

Més coses:

L'any passat, per al catàleg de la desena edició, vaig escriure açò. La història dels Salvem continua escrivint-se sola...

Veieu també el reportatge El Cabanyal: el patrimoni valencià amenaçat.

"Com t'ho podria dir?"

"em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo"

"et llauraria el cos"

"negre intens sobre mar blanca"

Poesia i cançó

De Maternitat (de Marc Granell)

a Esperant (d'Obrint Pas)

I si...? (x 2)

I si mai no em puc arribar a conéixer perquè sóc canviant i tot just quan comence a entendre'm em convertesc en una altra?

I si els neguits d'avui no són els d'ahir, tot i que m'ho semblen?