Fent la guitza als traductors automàtics

Déu n'hi do > Ahí es nada

Festivern

Per saber-ho tot i més del Festivern,
el bloc!

Xàtiva

Xàtiva, pren la corbella a la mà!
T’esperen jorns de llum consolidada!
T’espera el lloc il·limitat de freixos!
Bollirà el mar com la cassola en forn!

Precipitat, amb tanta llum sagrada,
Com a un barranc, al teu futur de glòria,
Et cante a tu, oh ciutat del passat,
Vers un futur de collita i camí!

T’espera el solc i t’espera la loma
El clar matí de llum adelantada,
La clara nit d’egregi epitalami!

Vindràs amb mi, perquè jo vull que vingues,
I encendràs focs sagrats dalt els balcons
I sabran tots els navegants on ets!

Vicent Andrés Estellés

El millor pròleg que he llegit mai

Escric en una llengua estranya. Els seus verbs, l'estructura de les oracions de relatiu, les paraules amb les quals designa les coses antitgues -els rius, les plantes, els ocells- no tenen germanes en cap altre indret de la Terra. Casa es diu etxe, abella erle, mort heriotz. El sol dels llargs hiverns, eguzki o eki; el sol de les suaus i plujoses primaveres, també eguzki o eki, com és natural. És una llengua estranya, però no tant.

Nascuda, diuen, en l'època dels megàlits, sobrevisqué, llengua tossuda, retirant-se, ocultant-se com un eriçó en aquest indret que ara, gràcies precisament a ella, molts anomenem País Basc o Euskal Herria. No obstant, el seu aïllament no fou absolut: gat és katu; pipa és pipa; lògica és logika. Com conclouria el príncep dels detectius, l'eriçó, estimat Watson, va sortir del seu cau i va visitar molts indrets, i sobretot Roma.

Llengua d'una nació diminuta, llengua d'un país que no es veu en el mapa, mai va trepitjar els jardins de la Cort ni el marbre dels edificis de govern; no produí, en quatre segles, més d'un centenar de llibres: el primer el 1545; el més important el 1643; el Nou Testament, calvinista, el 1571; la Bíblia completa, catòlica, pels volts de 1860. El son fou llarg, la biblioteca breu; però en el segle vint, l'eriçó es va despertar.

D'eriçó petit a eriçó mitjà o gran, deixo ara la companyia d'Aresti, Mitxelena i altres i publico aquests contes, fins ara escampats, gairebé inèdits, o inèdits del tot, en català, la llengua dels Riba, de Pla i de Fuster, de Parcerisas, Palol, Pàmies i Monzó, i de Moncada, i de Vinyoli, i de Martí i Pol; Canvio, doncs, de veu, de ciutat, de casa, de companys de prestatgeria, de lectors, de mans, i és així com torno a començar, aquesta vegada a Barcelona.

Bernardo Atxaga

Una de FanTeatre

El mite de Guillem d'Efak
segons Corcada Teatre.

Foto de Gabriele Sisti

No suporto

Si hi ha dos atributs que no suporto d'una persona és que sigui hipòcrita i pendant. Darrerament me'n trobo massa (o massa a prop...). M'estaré de dir cap nom... Puc demanar als reis que desapareguin del (meu) món?

Eixiu tots de casa...

id="BLOGGER_PHOTO_ID_5552107350718891154" border="0" />

Cançons d'aquest país petit

Algú m'ha dit que al Youtube hi havia un nou fotoclip musical molt apanya(d)et. Per passar l'estona (i alguna cosa més) aquí tenim al Belda i el conjunt Badabadoc (amb Violeta Ausina i Neus Berenguer, d'Orxata Sound System) cantant "País Petit".

Article que cal llegir

Hi estem d'acord o no, em sembla molt intessant l'article que publica avui Antoni Rubio a L'Informatiu. És molt senzill: digueu-li diàleg, diu ell. La veritat és que a mi el cap em diu una cosa i el cor una altra. Jo, dels blavers, no en vull saber res. Recordeu aquella cançó que cantaven Brams? "Foteu-vos tots ben apretadets...". Amb tot, crec que l'amic Antoni, en aquest article intel·ligent, hi diu més d'una veritat.

Si véns

S'acosten les vacances de Nadal i, com cada any, tornaré a la ciutat de les teules brunes. Passejaré pels carrers de l'adolescència i desaré records a les butxaques a les cases de façanes emblanquinades, a les fonts que trenquen el silenci de les nits, a les muralles que encara ploren les cendres de la ciutat cremada. I mentre em perd i em retrobe, tornaré a somiar que el renaixement és possible.

1a pers. sing.

jo

1 pron. [LC] Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l’autor d’un enunciat es designa a si mateix en el context d’aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m’hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré jo.
2 m. class="tip"> [PS] [MD] [pl. jos] Persona en tant que té consciència d’ella mateixa i de la seva relació amb el medi.

Llibres que et roben el cor (i alguna cosa més)

"Ningú no em creu, i el meu germà, Bernat, diu que sóc un poruc, però no us enganyo: a dins del meu vell armari s'hi amaga un nen tota la nit".

fer-se gran

I tu, què vols ser de gran?
Astronauta! Però em fan por les altures.
Potser que anem cercant feina...

La Flama

Aquest és un vídeo de l'enregistrament del lipdub que es va fer el 9 de setembre passat a Porrera. I aquest n'ha estat el resultat. Els valencians, ben presents! "Viure mantenint viva la flama a través del temps. La flama de tot un poble en moviment".