2 mesos no són 2 anys. I Bilbao no és Palma. El 2008 no és el 2011. Res no és igual. Ni les causes, ni les conseqüències, ni les circumstàncies. Sort de les diferències, i de les distàncies. Però avui, com ahir, sóc més meua que mai. I ser meua és ser teua.
Sí!
ResponElimina:)
ResponEliminade vegades, c., penso en els mil moments en què, fa dos anys, o un, o set o dotze, ens hauríem pogut conèixer. potser en aquell concert et tenia al darrere, amb una cervesa a la mà i bona companyia a la vora. potser ens vam creuar pels carrers de gràcia uns quants cops: tu, amb les mans a les butxaques, enfredorida, mirant enlaire i caçant stencils, jo amb l'emapetrès a les orelles, distreta. o potser...
ResponEliminai és com si la sort ens hagués alenat al clatell, fluixet, per desitjar-nos, meravellada, la primavera.
;-) Aix...
ResponElimina