Postals des de Bilbao (11)

Passege per Bilbao un dilluns de vesprada. Qui m'observe, si algú ho fa, pot pensar que estic perduda. Però el ben cert és que aquesta ciutat ja no se'm fa gens estranya: no només en conec els camins, també les dreceres. Ja sé situar en el mapa molts carrers que he passejat amb els peus, els ulls i la ment (Lotería, Villarías, Alameda Urkixo, Ledesma, Correo, Bidebarrieta, Alameda Rekalde, Perro, Licenciado Poza...). Conec el gust de la cervesa que serveixen al Bizitka, al Lamiak, al Kaldera Peko, al Marzana 16, a l'Ambigú, al Kafé Antzokia o al Mugi. I també conec la comoditat relativa de les butaques del Golem i del Multicines 8. Ja no cal que ningú m'explique com és el Bilborock ni que ningú em parle de Santana 27, una sala de concerts perduda a Bolueta on de tant en tant fan concerts  interessants. Ja no em sorprèn el metro, que ací arriba per l'esquerra, i ja sé quantes parades separen el Casco Viejo d'Indautxu. També he après que a les 19 h els carrers són plens de gent que beu, menja i la fa petar. A les 23 h, en canvi, són deserts. Camine sense rumb només pel plaer de fer i desfer passes. I així, sense perdre'm però retrobant-me, comence a acomiadar-me d'una ciutat que a poc a poc he descobert no tan grisa, no tan freda, no tan llunyana. Vine, que t'espere. Segresta'm. O rescata'm. Tornem a casa.