Maletes. Trens. Nords.

Fent les maletes. Una altra vegada. He passat dues setmanes al sud que se m'han fet curtes, com sempre. I aquest any potser encara més que tota la resta gràcies a la M. i a tots els amics i amats que ens han acompanyat aquests dies (famosos per ací, famosos per allà...). Faig les maletes i frise per tornar a Barcelona, que ara és més casa que mai. Frise per retrobar-me amb la gent que em fa els dies més fàcils i feliços (com ara la C., que deu haver passat tot el Nadal comprant mobles per a la nova llar). Per poder mirar la programació de l'Heliogàbal, l'Apolo o el Círcol Maldà i saber que, si vull (si volem!), puc anar a veure aquest concert o aquella obra de teatre. Per començar la nova feina. Per acomiadar-me de la M., que se'n va a Mallorca sense bitllet de tornada. Per traslladar-nos de pis i continuar aquest bon any. Per comprar una moto, amb la sàvia recomanació de la S., i aprendre a conduir-la amb l'ajuda del M., que m'ensenyarà camins i dreceres. Per escoltar en directe la versió de la cançó tan ben parida que m'ha enviat el R. Per anar a Arbúcies i carregar les vint caixes de llibres. Per tornar a la Garrotxa quan arribe el bon temps. Per tornar a València a mitjan febrer. Perquè m'ensenyes cada carrer de Girona. Per fer alguna visita al Maresme tropical, on diuen que sempre hi ha mandanga i ballaruga. Per anar per primer cop (però no per darrer) a Menàrguens. Per descobrir a peu i sobre dues rodes tots els racons de Barcelona. Fent les maletes. Una altra vegada. Però aquest cop sense melangia: des que ets casa meua, no hi ha res com tornar a casa.