Nit de reis (o reines)

 
De nits de reis, com de la resta de nits, n'hi ha hagut de bones i de dolentes. Aquesta, malgrat tenir-te a uns quants quilòmetres de distància, ha sigut una nit feliç, com ho han sigut, de fet, totes les nits d'ençà que existeixes. Als regals que ens hem fet abans de la data assenyalada, encara s'hi han sumat una cafetera d'aquelles que volíem, una càmera de fotos i uns quants diners per als primers concerts de l'any. També hi ha hagut un regal inesperat: el correu-e d'H., a qui tant he enyorat i a qui tant enyore encara (potser ha tornat per no anar-se'n). Tot i que han arribat de bestreta, també han sigut un molt bon regal de reis els dies que he passat entre València i Xàtiva amb una colla de famosos vinguts des de Barcelona, Menàrguens, la Granadella, Girona, Sabadell, Sant Climent, Molins, Solsona i Santiago de Compostel·la: els amics, els amats, els imprescindibles! És cert que hi ha hagut algunes absències, però aviat hi haurà els retrobaments a Barcelona, on m'esperen més regals en forma d'abraçades, somriures i mirades còmplices. Frise per abraçar el M., que m'ha fet esqueneta durant els dies d'ombra i les nits de monstres. Amb ell vull brindar pel nostre bon any. Per la seua N., per la meua M. I per nosaltres, és clar. Ell sap que me l'estime tot i tant, i li he donat repetidament les gràcies per cuidar-me (per salvar-me!). Però ell és de la mena de persones que no s'adonen del que tenen, del que donen, del que valen. Un motiu més per recordar-li-ho. I per continuar estimant-lo.