amb bicicleta

Continuen

2012-01-24T12:26:00.000-08:00

Continuen els dies feliços. I continuen, és clar, els concerts. De moment, no ens perdem Paul Fuster demà a l'Heliogàbal, la cançó improvisada dijous al CAT, Sanjosex divendres a la Luz de Gas, Vetusta Morla i Inspira dimecres vinent al Palau de la Música, Franca Masu dissabte a la Luz de Gas... I més, i més, i més! Mentre arriba demà i la resta de dies, en faig uns tastets virtuals.

Maika Makovski

2012-01-21T10:11:00.000-08:00

De poesia i proses...

2012-01-13T02:03:00.000-08:00

Fonda

Sobreexidora

tendresa em vessa.

El teu cor? Porta'l,

arrela-me'l per dintre

i deixa que te'l regui.

Felícia Fuster

Maletes. Trens. Nords.

2012-01-06T15:02:00.000-08:00

Fent les maletes. Una altra vegada. He passat dues setmanes al sud que se m'han fet curtes, com sempre. I aquest any potser encara més que tota la resta gràcies a la M. i a tots els amics i amats que ens han acompanyat aquests dies (famosos per ací, famosos per allà...). Faig les maletes i frise per tornar a Barcelona, que ara és més casa que mai. Frise per retrobar-me amb la gent que em fa els dies més fàcils i feliços (com ara la C., que deu haver passat tot el Nadal comprant mobles per a la nova llar). Per poder mirar la programació de l'Heliogàbal, l'Apolo o el Círcol Maldà i saber que, si vull (si volem!), puc anar a veure aquest concert o aquella obra de teatre. Per començar la nova feina. Per acomiadar-me de la M., que se'n va a Mallorca sense bitllet de tornada. Per traslladar-nos de pis i continuar aquest bon any. Per comprar una moto, amb la sàvia recomanació de la S., i aprendre a conduir-la amb l'ajuda del M., que m'ensenyarà camins i dreceres. Per escoltar en directe la versió de la cançó tan ben parida que m'ha enviat el R. Per anar a Arbúcies i carregar les vint caixes de llibres. Per tornar a la Garrotxa quan arribe el bon temps. Per tornar a València a mitjan febrer. Perquè m'ensenyes cada carrer de Girona. Per fer alguna visita al Maresme tropical, on diuen que sempre hi ha mandanga i ballaruga. Per anar per primer cop (però no per darrer) a Menàrguens. Per descobrir a peu i sobre dues rodes tots els racons de Barcelona. Fent les maletes. Una altra vegada. Però aquest cop sense melangia: des que ets casa meua, no hi ha res com tornar a casa.

Nit de reis (o reines)

2012-01-05T14:54:00.000-08:00

De nits de reis, com de la resta de nits, n'hi ha hagut de bones i de dolentes. Aquesta, malgrat tenir-te a uns quants quilòmetres de distància, ha sigut una nit feliç, com ho han sigut, de fet, totes les nits d'ençà que existeixes. Als regals que ens hem fet abans de la data assenyalada, encara s'hi han sumat una cafetera d'aquelles que volíem, una càmera de fotos i uns quants diners per als primers concerts de l'any. També hi ha hagut un regal inesperat: el correu-e d'H., a qui tant he enyorat i a qui tant enyore encara (potser ha tornat per no anar-se'n). Tot i que han arribat de bestreta, també han sigut un molt bon regal de reis els dies que he passat entre València i Xàtiva amb una colla de famosos vinguts des de Barcelona, Menàrguens, la Granadella, Girona, Sabadell, Sant Climent, Molins, Solsona i Santiago de Compostel·la: els amics, els amats, els imprescindibles! És cert que hi ha hagut algunes absències, però aviat hi haurà els retrobaments a Barcelona, on m'esperen més regals en forma d'abraçades, somriures i mirades còmplices. Frise per abraçar el M., que m'ha fet esqueneta durant els dies d'ombra i les nits de monstres. Amb ell vull brindar pel nostre bon any. Per la seua N., per la meua M. I per nosaltres, és clar. Ell sap que me l'estime tot i tant, i li he donat repetidament les gràcies per cuidar-me (per salvar-me!). Però ell és de la mena de persones que no s'adonen del que tenen, del que donen, del que valen. Un motiu més per recordar-li-ho. I per continuar estimant-lo.

T'imagine, potser, llegint...

2012-01-04T16:14:00.000-08:00

Com sempre que no dorm amb tu, els dies se'm fan una mica més llargs. Les nits, més curtes. T'imagine, potser, llegint les nostres cròniques del bon any. T'imagine, potser, encetant un dels dos llibres que has agafat dels prestatges que encara no hem tingut temps d'endreçar per gènere i ordre alfabètic. T'imagine, potser, buscant la son sota un nòrdic on falte jo. Des de Gràcia estant, m'esperes. I, mentre em penses, potser m'imagines escrivint aquests quatre mots de lletra i comptant les hores que ens separen d'aquest altre pas endavant vers una nova vida que tan feliçment bastim sense esforç i sense presses.

Sr. pirotècnic...

2012-01-03T12:26:00.000-08:00

Per als i les "grans"

2011-12-28T09:46:00.000-08:00

Cims i abismes hem passat

2011-12-26T04:35:00.000-08:00

Pujant als cims de boira m'acompanyes,
també descendint abismes sense llum,
et sent al meu costat en les tenebres:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Hem vist l'infern de verds en companyia,
la glòria resplendent amb els nostres ulls.
Moments multicolors de cada dia:
a l'altra banda de l'amor tots dos
vivim junts.

Cims i abismes hem passat.

(Pep Laguarda i la Tapineria, "Cims i abismes", dins de Brossa d'ahir)

Bilbao: instants copsats

2011-12-26T02:57:00.000-08:00

Cròniques del bon any

2011-12-25T15:40:00.000-08:00

Avui, com tants altres cops, he voltat per Xàtiva amb la jaqueta ben cordada, la bufanda envoltant-me el coll i les mans a les butxaques. Feia fred, i he buscat totes les engrunes de sol. Passejar per aquesta ciutat de "les teules brunes" és recordar i tornar a viure, però també és oblidar. Mentre em perdia pels carrers de sempre, he pensat en els dies (molts, massa) que per somriure calia fer un esforç tan i tan gran. Les nits en què no era feliç, tot i fingir ser-ho, i obligar-me a semblar-ho. Temps de tristesa crònica, d'infelicitat gairebé absoluta. No he pogut evitar pensar en una de les últimes coses que em va dir algú que ara ja no hi és, tot i que el necessitava tant: "els últims anys tenies els ulls tristos, la veu trista i el gest trist; ara has recuperat el somriure, la vitalitat, la força". I ja en són molts, sense treva, els dies i les nits de sumar esclats al teu costat, d'escriure i desescriure les històries del bon any, d'estimar-te sense quantificadors però amb desmesura, de saber, per fi, i gràcies a tu, què és la felicitat.

El tió i l'avet

2011-12-24T11:32:00.000-08:00

Vides desafinades

2011-12-19T08:55:00.000-08:00

Xavier Aliaga presentarà dimecres el seu nou llibre: Vides desafinades (Premi Joanot Martorell 2011). Serà a Ca Revolta (Carrer Santa Teresa 10) a les 19.30 h. Estarà (ben) acompanyat per Miquel Àngel Landete, cantant de Senior i el Cor Brutal. Després de la presentació hi haurà una cervesa d'honor. Jo, de vosaltres, no m'ho perdria.

diferències, distàncies

2011-12-16T15:52:00.000-08:00

2 mesos no són 2 anys. I Bilbao no és Palma. El 2008 no és el 2011. Res no és igual. Ni les causes, ni les conseqüències, ni les circumstàncies. Sort de les diferències, i de les distàncies. Però avui, com ahir, sóc més meua que mai. I ser meua és ser teua.

Postals des de Bilbao (12)

2011-12-15T15:44:00.000-08:00

No sé si faig o desfaig perquè desfer no és necessàriament el contrari de fer. Tornar tampoc no ho és d’anar. Òmplic les maletes que prèviament havia buidat, les mateixes que abans havia omplert. Però em falta espai. Necessite unes quantes caixes de cartró per desar-hi tant el que après com un grapat de llibres i discos que hem comprat, records materials d’aquest "viatge" que ha durat la tardor sencera. Ha arribat el moment de carregar el cotxe, d'engegar-ne el motor i travessar paisatges. Bilbao-Vitòria-Logronyo-Saragossa-Lleida-Barcelona. 611 quilòmetres. Tots els colors del verd. La pluja que no sap ploure. Pense en “casa”, en les ganes de viure-hi amb tu, ara i sempre. Ja no hi ha dolor, ni cicatrius que abans eren ferida.

Postals des de Bilbao (11)

2011-12-13T14:49:00.000-08:00

Passege per Bilbao un dilluns de vesprada. Qui m'observe, si algú ho fa, pot pensar que estic perduda. Però el ben cert és que aquesta ciutat ja no se'm fa gens estranya: no només en conec els camins, també les dreceres. Ja sé situar en el mapa molts carrers que he passejat amb els peus, els ulls i la ment (Lotería, Villarías, Alameda Urkixo, Ledesma, Correo, Bidebarrieta, Alameda Rekalde, Perro, Licenciado Poza...). Conec el gust de la cervesa que serveixen al Bizitka, al Lamiak, al Kaldera Peko, al Marzana 16, a l'Ambigú, al Kafé Antzokia o al Mugi. I també conec la comoditat relativa de les butaques del Golem i del Multicines 8. Ja no cal que ningú m'explique com és el Bilborock ni que ningú em parle de Santana 27, una sala de concerts perduda a Bolueta on de tant en tant fan concerts interessants. Ja no em sorprèn el metro, que ací arriba per l'esquerra, i ja sé quantes parades separen el Casco Viejo d'Indautxu. També he après que a les 19 h els carrers són plens de gent que beu, menja i la fa petar. A les 23 h, en canvi, són deserts. Camine sense rumb només pel plaer de fer i desfer passes. I així, sense perdre'm però retrobant-me, comence a acomiadar-me d'una ciutat que a poc a poc he descobert no tan grisa, no tan freda, no tan llunyana. Vine, que t'espere. Segresta'm. O rescata'm. Tornem a casa.

Postbakalao euskaldun: Gose

2011-12-13T12:34:00.001-08:00

Ben prompte, als millors cines

2011-12-13T09:18:00.000-08:00

Cabanyal arxiu viu

2011-12-07T13:18:00.000-08:00

46. Durangoko Euskal Liburu eta Disko Azoka

2011-12-05T07:50:00.000-08:00

La família

2011-12-02T11:45:00.000-08:00

Avui, passejant amb el C. per Sant Sebastià sota una pluja que feia pessigolles de tan fina, parlàvem dels fills que ell té i jo no. Parlàvem d'això i de moltes altres coses mentre jugàvem a arreglar el món. Jo li deia que de gran he après a valorar encara més l'educació que m'han donat els meus pares. L'educació i tota la resta. A ells els ho he dit més d'un cop: n'estic ben orgullosa, dels pares que tinc. També els he dit que els excuse de tots defectes que acumule (que són del tot culpa meua). En canvi, els agraïsc les tantes altres coses bones que em fan ser com sóc. Però ells, els meus pares, fan com si no em cregueren, potser per aquesta mena de pudor que tenim molts quan ens llancen floretes. Llavors ens posem vermells o baixem els ulls perquè no sabem cap on mirar. Si poguérem, potser provaríem a desaparèixer.

Unes quantes hores més tard, ja a casa, pensava en les persones que m'han vist crèixer, riure i plorar. En les persones que, com els meus pares, encara que a temps parcial, també han posat el seu granet de sorra per fer-me així, amb defectes i sense. En els que m'han aguantat les impertinències de l'adolescència (i també les d'abans i les de després), el malhumor i l'antipatia, les rareses, l'absurditat i tots els etcèteres.

De seguida m'han vingut al cap Júlia i Vicent, a qui, segons m'han explicat, sempre despertava de la migdiada, que per a ells era i és sagrada (i llarga, com un dia sense pa). Sempre expliquen també que Vicent tenia un do per fer-me dormir: només calia que m'agafara en braços i em cantara "Campanades a morts", de Lluís Llach (de gran he sabut que ell era a Vitòria, fent la mili, quan van ocórrer els fets tràgics de què parla la cançó). He recordat els viatges que fèiem tots plegats amb cotxe, a l'hivern, amb el maleter ple de guants, bufandes, barrets i el trineu improvisat que ens construïa orgullós el meu avi i que ens feia xalar tant. Molt sovint les tres xiquetes (o "fieretes") fèiem el trajecte en el cotxe que menava Vicent. Les dues, tres o quatre hores que hi havia entre l'origen i la destinació les passàvem destrossant cançons que, com a tals, ja eren prou desastroses. Vicent i Júlia tenien una paciència que no sé si jo aconseguiré tenir mai i, com a bons pares, ens aplaudien, tot i que per dins devien estar pensant (i debatent) quina de les tres perles desafinava més (o menys). Hi havia un moment en què ens deien que ja n'hi havia prou i posaven un casset d'algun grup que ens agradava perquè deixàrem de convocar la pluja. No sempre ho acatàvem. I encara he rescatat del fons de la memòria records de les celebracions dels aniversaris de Laura, gairebé sempre a ca l'àvia: després d'un berenar boníssim els xiquets jugàvem al carrer mentre els pares, a recer, feien petar la xarrada.

He pensat també en Conxa i Miquel, a qui vaig conèixer uns quants anys més tard, quan ja no portava bolquers ni pipa, quan ja sabia caminar i anar amb bicicleta. Recorde que sempre els desesperava molt que jo menjara tan poc. I és que de menuda una de les meues frases preferides, en relació al menjar, era: "Això no m'agrada". Com ho podia saber si no ho havia tastat mai? A ca seua, a la finca roja, vaig menjar dàtils per primera vegada a la vida (Conxa m'hi va mig obligar). Des d'aleshores ençà me'ls menge amb deler, gairebé a grapats. També recorde el viatge al Marroc que va organitzar Miquel per als seus alumnes de Belles Arts i al qual nosaltres ens vam sumar. Tàlia i jo teníem onze anys i Martí en tenia nou. Potser ell, que era més xicotet, no se'n recorda tant, però la resta conservem molts i bons records d'aquell viatge que fou possible gràcies a Miquel. Ell també és el "culpable" d'algunes de les millors vivències (i lliçons) que dese al fons de les butxaques, i també, en gran mesura, del meu títol de doctorat. A ell, asseguts cara a cara en un bar del centre de València, a la plaça de l'Ajuntament, li vaig "confessar" el meu gran secret (que ara ja no ho és tant, o no ho és gens).

Last but not least, com diuen els anglesos, també he recordat els sopars a la platja del Perelló, les nits d'agost i de lluna plena. La visita obligada de cada estiu a Aquasol (que ja ha canviat tantes vegades de nom que ja no sé ni com es diu). Un cap d'any a Jalance, les disfresses que portàvem i l'amic invisible (encara conserve el meu regal...). Un pont d'octubre a les llacunes de Ruidera. Un passeig en barca per l'Albufera. La Pasqua a Anna. Els dinars a la piscina del càmping. El viatge a Turquia. Les paelles cutrones de Vicent. L'ensaladilla de Miquel. La festa de 50 aniversari de mon pare. Els berenars a la Muntanyeta dels Sants. Les Mostres del Mim de Sueca i aquella instal·lació amb gel que hi va fer Miquel. L'arròs al forn (la cassola) del Genovés. Els dinars a ca Floro. Les passejades per Xàtiva i per vora mar. I tantes altres coses que em deixe, però que no he oblidat.

Novembre musical

2011-12-01T09:10:00.000-08:00

Deliris de lluna

2011-11-30T13:59:00.000-08:00

Llegint Anna Akhmàtova

2011-11-28T03:31:00.000-08:00

L'esma del sol al cor s'esbrava.

Pel groc redall

el vent dels primers flocs a penes

fa voleiar.

Els reguerols ja no flueixen:

són tots glaçats.

Aquí no passarà mai res.

Oh mai dels mais!

Al cel desert estén el salze

el nu ventall.

Si jo no sóc la teva dona

potser més val...!

L'esma del sol al cor s'esbrava...

I ara, el foscant?

Que ho sap! Potser amb la nit l'hivern

arribarà!

Kíev, 1911

5 paraules

2011-11-27T11:22:00.000-08:00

El cor és un volcà

Concerts a EH: The New Raemon + Engrama

2011-11-25T03:01:00.000-08:00

Concerts a EH: Mursego + Anari

2011-11-25T02:52:00.000-08:00

Concerts a EH: Vetiver + Fleet Foxes

2011-11-25T02:48:00.000-08:00

Recital SifFontbònic

2011-11-21T04:53:00.000-08:00

Ostegun Kulturala

2011-11-21T04:40:00.000-08:00

Esquena de ganivet

2011-11-15T08:13:00.000-08:00

Postals des de Bilbao (10)

2011-11-14T14:55:00.000-08:00

A sobre de la caixa de plàstic on dese la (nostra) roba interior, convertida del tot improvisadament en tauleta de nit, hi he deixat el bitllet de tren amb què dimecres desfaré els 611 quilòmetres que ens separen, tot i tenir-nos, saber-nos i sentir-nos tan a prop. El mire de reüll, vigilant, amb una certa por infundada, com tantes altres, i del tot estúpida i irracional. El bitllet no desapareixerà. Continuarà allà on l’he deixat, a sobre la caixa de plàstic on dese la (nostra) roba interior, convertida del tot improvisadament en tauleta de nit. T’he dit ‘hiru’, m’has dit ‘bi’. 55 minuts i podrem dir ‘bat’.

Concert(s)

2011-11-14T10:04:00.000-08:00

De maig a novembre no sols han passat sis mesos. Sense ordre ni concert escric El Gran Teatro Amaro, Petit, Senior i el Cor Brutal, Za!, Mazoni, Jabier Muguruza, Remigi Palmero, Skatalites, Albert Pla, La Pulqueria, Betagarri, Mica P. Hinson, Feliu Ventura, Keny Arkana, Dealan, Ivette Nadal, Anna Roig i l'Ombre de ton Chien, Calle 13, Nacho Umbert & la Compañía, Madness, Obrint Pas, Public Enemy, Tokyo Ska Paradise Orquestra, Emilio José, Anímic, Els Surfing Sirles, Le Petit Ramon, Mogwai, Maika Makowski, Agnes Obel, Iron and Wine, Celebrate Mama Afrika, Antònia Font, Pau Vallvé, Jack Johnson, Delafé y las Flores Azules, Ron Sexmith, Standstill, Samitier, Inspira, Litoral, Arnaud Fleurent-Didier, Renaldo & Clara, Polock, Klaus & Kinski, De Calaix, Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina Trio, The Pepper Pots i... I uns quants més.

Postals des de Bilbao (9)

2011-11-13T14:17:00.000-08:00

Te n'has anat i he tornat a endreçar l'habitació que, digues el que digues, ens hem encarregat de desendreçar entre totes dues ("jo, amb tu", ja ho saps). He trigat trenta minuts a fer-ho. A enyorar-te, trenta menys. Mentre escolte el bon any, torne a escriure't des del llit, on encara puc ensumar-te. Pense en dimecres. En Abando. En les 15.30. En Barcelona-Sants. En les 21.58. En el llit de sempre, en el llit d'abans. Pense en 'Esquena de ganivet' dijous al Círcol Maldà, en Senior i el Cor Brutal divendres a l'Heliogàbal, en Roger Mas dissabte al Tatrau Teatre de Solsona. També pense en Girona diumenge (amb més ressaca que menys), en totes les ganes que m'hi passeges, en tots els camins que encara no hem (des)fet. Dic 'hiru', dius 'bi', diem 'bat'. Dimecres, M., torn(ar)em a ser ulls, torn(ar)em a ser mans.

Concerts a EH: Moby Dick

2011-11-12T14:40:00.000-08:00

Badok.info

2011-11-11T00:44:00.000-08:00

Badok.info, una base de dades molt completa sobre música basca.

Postals des de Bilbao (8)

2011-11-09T08:36:00.000-08:00

Encara no hem après a dir ‘zero’, així que deixem de comptar enrere quan (per fi) diem ‘bat’. Ara, però, no té cap sentit que reste els dies. Prem quatre tecles i escric ‘tres’ (hiru). Tres són les hores que ens separen els cossos. Després d’haver-la endreçat, sóc a l’habitació, recolzada en el llit. Des de la cuina m’arriben paraules en basc, algunes amb música i d’altres sense. Les escolte amb atenció, intentant entendre el que ara per ara és indesxifrable. Potser algun dia sabré traduir-te aquell poema que encara no ens hem llegit en veu alta, o aquella cançó que encara no hem ballat. De moment, però, jugue a reconèixer paraules que ja he sentit a dir abans, encara que gairebé sempre en desconec el significat. Les busques del rellotge ens continuen apropant, i pense que encara no m’he dutxat, que he de passar pel Bilborock a per les entrades del concert de dissabte, que a les 19 h tinc una entrevista amb un cantautor que conec ben poc però que sembla interssant, que al vespre tornaré a veure Jabier Muguruza en directe després de molts i molts anys. Pels volts de les 20.30, en haver-me assegut en una taula qualsevol del Kafé Antzokia, i abans que m’haja donat temps a demanar una cervesa, em giraré i et veuré entrant per la porta. Després del concert potser em deixes que et convide a fer un got per poder tenir una excusa qualsevol per mirar-te ulls endins mentre ens expliquem totes les dreceres.

Concerts a EH: Jabier Muguruza

2011-11-09T00:44:00.000-08:00

Prou

2011-11-08T15:27:00.000-08:00

Postals des de Bilbao (7)

2011-11-07T13:17:00.000-08:00

A fora plou (fa dies que plou), però dins l'habitació, amb la porta i la finestra tancades, ningú no ho diria. Avui el que sent no és l'aigua, sinó el tic-tac del rellotge de la cuina. Diria que l'A. li ha posat piles, o li ha donat corda, com si fóra un ocell. Això explicaria que fins avui no haja sentit aquest soroll monòton, que ara no puc no sentir. Encara que el tic-tac podria haver omplert des del principi les absències de cada metre cúbic d'aquest pis excessivament gran, i no haver-me'n adonat. Com quan algú em pregunta si sé on hi ha una ferreteria i responc amb un "no" tan cert com les ganes (totes) que tinc dels teus blaus. Dic "no" perquè no ho sé, de veritat que no ho sé. I llavors em recordes que sí, que oi tant, que quan eixim de casa per buscar la llum verda dels semàfors sempre passem per davant d'aquella ferreteria més atapeïda que gran. Plou a Bilbao. A Vitoria també plou. I plou (fa dies que plou) en cadascun dels quilòmetres que separen totes dues ciutats, tan diferents que sembla impossible que puguen estar tan a prop. Les hores passen i d'ací a 120 minuts podré escriure 'bat'.

Postals des de Bilbao (6)

2011-11-06T15:12:00.000-08:00

Des del llit, tapada sota el nòrdic i amb l'ordinador a la falda, sent com la pluja continua mullant els carrers d'aquesta ciutat postindustrial que, si ens creiem el que diuen les guies turístiques, va ser fundada fa 711 anys. És l'únic soroll que trenca el silenci que has deixat dins del meu cos. Si continc la respiració durant uns segons, també puc sentir l'eco de totes les paraules que ens diem mentre aprenem a ser més lliures. I si la continue contenint, sent el de les que ens queden per dir. Avui l'enyor torna a sumar 611 quilòmetres. Aquest cop, però, els desfarem abans que torne a eixir el sol.

MIMA Festival

2011-11-03T06:51:00.000-07:00

Concerts a EH: The Skatalites

2011-11-03T06:06:00.000-07:00

Un altre 2 de novembre

2011-11-02T01:44:00.000-07:00

Un any mes, arriba el 2 de novembre. I ja en van 30. O 10, si compten els anys que fa que ens coneixem. I un any més, com en fa massa potser, sóc lluny i no puc convidar-te a una cervesa, ni a dues, ni a tres. Enguany, per celebrar les tres dècades, en caldrien unes quantes més. O potser un gintònic, que la xifra s'ho mereix! Alguns anys des de Palma, uns altres de de Barcelona i enguany des de Bilbao, celebre amb tu que els anys passen, que continuem recorrent camins paral·lels que es creuen quan trobem un moment per perdre'ns per Benimaclet o el Carme, parlant i rient. T'escric per dir-te per molts anys, S. Però t'escric, sobretot, per recordar-te que, si em necessites, sóc, amb tu i per (a) tu, a tot arreu. Zoironak!

Crítica a la raó sexològica

2011-11-01T07:46:00.000-07:00

Postals des de Bilbao (5)

2011-10-31T15:00:00.000-07:00

Primer escriuré bat, i després la resta de mots que m'apresse a memoritzar. Si els sumes i els barreges, en aquest ordre o en qualsevol altre, ens hi trobaràs. Avui diria que ens amaguem entre espais en blanc. Demà, potser, entre vocals i consonants. Txoil (absolutament). Adierazi (declarar). Zurrut (glop o glopejar). Ispilu (mirall). Zuhaisti (arbreda). Zu (tu). Panpoxa (dona bonica). Ozenki (veu alta). Zorteon (bona sort). Hauta (triar). Zoroaldi (rampell). Aditu (comprendre). Indartsu (enfortir) Zoritsu (feliç). Gu (nosaltres). Zori (atzar). Hegada (vol). Irritsu (alegre). Garbiki (netament). Irribarretsu (somrient). Pintzel (pinzell). Pasarte (paràgraf). Adausi (maó). Mezu (missatge). Oporak (vacances). Senezko (intuïtiva). Gravitatu (gravitar). Urjario (fruita). Urasetu (xopar). Urakan (uracà). Itsu (apassionada). Txirbil (encenall). Tupustean (sobtadament). Itsasargi (far). Tunda (pedra foguera). Sutondo (llar). Hats (alè). Su (foc). Sopikun (còmplice). Sinesbide (confessió). Sendotasun (solidesa). Puru (pur). Irmoki (fermament). Pribilegio (privilegi). Inkamina (màgia). Patu (destí). Ostarte (cel). Hastapen (començament). Oroitu (recordar-se). Itoka (àvidament). Garaitza (victòria). Oreka (equilibri). Onik dago (estic bé). Miazkatu (llepar). Iriste (arribada). Farre (rialla). Inoiz (mai). Helmuga (objectiu). Etabar (etcètera).

Postals des de Bilbao (4)

2011-10-30T15:50:00.000-07:00

Escric 7, com podria escriure 3, i només tu i jo sabem què signifiquen aquestes xifres imparells. A continuació escric que aquesta ciutat ja no se'm fa estranya ni als ulls ni als peus, que ja l'he passejada força (malgrat tots els racons que encara desconec) i que em puc orientar més enllà del Casco Viejo i las Siete Calles sense haver de traure el mapa que sempre dese, just in case, a la butxaca dreta de la jaqueta. Ara, al llit, després d'un dia bonic, llarg i intens, torne a llegir la teua Nit mallorquina per enganyar l'enyor apropant-me a tu, una mica, encara més. S'està fent tard i hauria de dormir perquè demà cal matinar, agafar l'Euskotren, anar a Gernika. Però hi ha la fosca i el silenci, regals nocturns a què és difícil renunciar. I més si no ets dins d'aquest llit que sense tu no és ni estret ni ample, sinó erm i fred. Massa fred. Escric 7, com podria escriure 3.

Bertsolari(s)

2011-10-28T09:07:00.000-07:00

Avui he tingut la sort de poder entrevistar Arkaitz Estiballes, guanyador de l'últim campionat de bertsolaris de Biscaia. A més d'explicar-me coses molt interessants (no només del món del bertsolarisme), m'ha parlat de Bertsozale i de Mintzola, dos projectes molt interessants i engrescadors. Ara torne a mirar el tràiler de la pel·lícula Bertsolari mentre espere que arribe la M. per poder anar a veure-la plegades al cinema.

Postals des de Bilbao (3)

2011-10-28T01:25:00.000-07:00

Dius que plou a Barcelona i jo no et dic que a Bilbao també plou. El cel és fosc, la ciutat més grisa. Potser més silenciosa que de costum. Fa un dia d'aquells de quedar-se al llit, a sota el nòrdic, amb el llum de la tauleta de nit encès, llegint un llibre, o mirant una pel·lícula. Però amb tu a 611 quilòmetres no té tanta gràcia. I tinc feina, de la que es fa amb gust, de la que faig gairebé sense adonar-me'n. Així que em dutxe, em vestisc amb aquella faldilla que encara no m'has vist posada, esmorze un te i un iogurt amb cereals, em prepare la motxilla, m'abrigue (una mica més) i surt de casa sense oblidar-me d'agafar les claus... ni el paraigua. I avui, quan el cel comence a fer-se més fosc encara, què et sembla si fem una volta al món de la morfologia vasca?

Postals des de Bilbao (2)

2011-10-26T11:31:00.000-07:00

Mire el mapa on ja sé situar Gatazka, l'Alhóndiga, Flamingo Records i uns quants bars. Recorde el concert d'ahir i com la música de Mogwai, crit i silenci, ressonava amb nitidesa dins cada metre quadrat del Kafé Antzokia, ple a vessar. I la Voll-Damm tan freda que m'hi vaig beure mentre redescobria tots els matisos del verb enyorar. Enyorar especialment la M. (sempre la M.), però també la C., el M., el R., la S. I tanmateix, malgrat l'enyor, continuar vivint capbussada dins d'aquesta intensitat que va arribar sobtadament, feta mar i feta calma. Continuar, sí, però ara, amb tu, i gràcies, sense la inèrcia de l'anar fent.

#ÉsMaó

2011-10-26T08:22:00.001-07:00

Maria Cabrera (amb Petit)

2011-10-25T09:12:00.000-07:00

Enyorant València des de Bilbao

2011-10-25T08:50:00.000-07:00

Concerts a EH: Mogwai

2011-10-24T11:05:00.000-07:00

Postals des de Bilbao (1)

2011-10-24T10:04:00.000-07:00

Com ja vaig fer a Palma primer i a Barcelona després, aprenc a no sentir-me perduda en aquesta ciutat. Mentre escolte "Beti izango dugu Bilbao", passege amb els ulls pels carrers i les places que, sumats, se'm dibuixen en forma de mapa. Ja he après a dir Bidebarrieta, i algunes altres coses. També totes les dreceres que porten al Kafé Antzokia i al Bilborock, on passaré moltes hores. Però encara em falta per descobrir el bar on passar les vesprades (llegint) i les nits (bevent i rient amb tu, a un mil·límetre de mi). Mentrestant, continue caminant mentre pense en tot el que ja no em cal aprendre, en tot el que ja sé gràcies a tu.

Petit en concert (non stop)

2011-10-21T11:06:00.001-07:00

Don't piss on me

2011-10-18T22:50:00.000-07:00

Sumes sense restes

2011-10-18T03:16:00.000-07:00

Ara que són les 11 hores i 49 minuts pense en què feia fa una hora ("menjars al llit, somnis a la taula") i intente recordar la intensitat vertiginosa dels 48 dies viscuts a Barcelona després d'un estiu de sumes sense restes. Per on començar? Diria, potser, que pel final. Dic, doncs, Mazoni i Le Petit Ramon a l'Apolo després d'un dinar boníssim (gràcies R., pel dinar i per tota la resta). Feliu Ventura a l'Auditori i Xavi Castillo a la Sala Muntaner. Girona i l'Onyar. Projecció de Little Miss Sunshine al terrat i a les fosques (plats, gots i avions passant). Los pasos dobles als Verdi. Petit al terrat. I si mire una mica més enrere, dic Ruhr i sud resistent. Senior i Za! Dinar de Festa Major amb amics i ama(n)ts. Mallorca (teua, meua, nostra).

Fils

2011-10-17T09:19:00.000-07:00

Com els teus cabells entre els meus dits

Torn de preguntes

2011-10-16T02:44:00.001-07:00

La realitat supera la ficció

2011-10-15T02:20:00.000-07:00

Ja ho va dir ahir Xavi Castillo: la realitat supera la ficció. I ací en tenim un exemple. Que ploga gintònic, xe! I tothom a veure "Això ho pague jo", de la companyia alcoiana Pot de Plom. Fins el 6 de novembre s'estan a la Sala Muntaner de Barcelona

Cims i abismes

2011-10-13T02:58:00.000-07:00

Carles Belda i el Conjunt Badabadoc ens regalen aquesta versió de "Cims i abismes", de Pep Laguarda i la Tapineria. Josep Vicent Frechina en parla al seu bloc: La caseta del plater.

Mone a ballar?

2011-10-11T09:58:00.000-07:00

Say it loud!

(més) cròniques que parlen de Petit

2011-10-11T00:59:00.000-07:00

El concert de Petit no només em va abrusar a mi. Ací en teniu dues cròniques més: la de Tercer Segona i la del bloc Carabassa. I una altra foto...

El gran Petit

2011-10-10T09:52:00.000-07:00

Ahir Petit (o, el que és el mateix, Joan Castells) ens va (tornar a) fer un regal preciós: un concert íntim, acústic, proper i, com sempre, inoblidable. Per a mi (i crec que per a la cinquantena de persones que hi van assistir) va ser una sort i un plaer (tornar a) escoltar els temes de The Blackbird Daisy i Loveshines Firefly (més alguna altra cançó encara inèdita que augura un(s) proper(s) disc(os) plens de lletres i d'acords gairebé rodons, com la lluna que ahir se'ns mostrava sense complexos). Però no només van ser les cançons de Petit el que ens va robar el cor, també ho va fer el cel pintat de tots els colors possibles. I així, a mesura que el sol es perdia més enllà de l'horitzó i els vermells violaven els blaus, la llum va esdevenir contrallum. De moment sembla que Petit deixa de fer concerts als terrats fins a la primavera, quan recuperem els dies llargs i les nits càlides. Petit, però, continuarà fent concerts amunt i avall, com el que oferirà el 30 d'octubre al Mercantic de Sant Cugat. Jo, per la meua banda, en continuaré parlant ací.

Xavi Castillo presenta...

2011-10-10T03:45:00.000-07:00

A la Sala Muntaner de Barcelona

Entrades ací

quan ja no hi ha buits

2011-10-07T13:23:00.000-07:00

M'omplis:

de nord a sud

tots els buits

Teu i meu

2011-10-06T13:19:00.000-07:00

El domador de línies

2011-10-06T09:10:00.000-07:00

Buscant no sé què (entre molts altres defectes o virtuts tinc memòria de peix), he trobat açò altre: El domador de línies, de Paco Giménez (amb poemes de Marc Granell). Ací teniu una entrevista amb Giménez i ací un altra amb Granell. I ací un tastet del primer capítol del llibre. Més informació, al web de Perifèric Edicions.

Au Ments

2011-10-05T14:13:00.000-07:00

Gran

2011-10-05T06:55:00.000-07:00

Gran

(a cop de clic)

Des de Bochum

2011-10-04T13:55:00.000-07:00

A Bochum, mig a les fosques, escolte les 12 noves cançons de Senior i el Cor Brutal. Pense en tu (és clar) mentre recorde l’Altaveu i el BAM, el menjador, la cuina, l’habitació i el lavabo de casa, els quilòmetres que hem fet i desfet amb el cotxe que encara no saps conduir, i Pontevedra a l'estiu. He corregut les cortines de l'habitació i no sé si avui la lluna és de mandarina. I tampoc no sé si des d’ací veuria tants avions solcant el cel com els que deus veure des de la plaça de la Revolució amb una mitjana a la mà dreta i un polsim d’enyor a l’esquerra. Però recorda: “M’has netejat el cor i l’has deixat sense espines. I ara em bull tan fort la sang i són tan plens els dies...”. "Si no estàs no trobe la son. Em perd si no estic amb tu...". "Folla'm de tot cor i fes-me un home nou". "Sols per tu m'he quedat nu". "Ja no tinc por de viure, avui comença tot...". "I ella em va trobar a mi...".

Esperant

2011-09-29T08:51:00.000-07:00

Des de Patraix estant, on queda tot i tant per fer, esperant escoltar el primer petit gran concert de Petit al sud resistent. Joan Castells presenta avui l'ep The Black Bird Daisy a Violència. Demà el presentarà a la FiGA de Gandia.

De ser i existir

2011-09-23T02:29:00.001-07:00

No existies, tot i ser-hi. I jo caminava pels carrers d'aquesta ciutat feta de clarors elèctriques pensant-me que ja els havia recorregut tots. Hi eres, tot i no existir. I jo feia, desfeia i refeia totes les distàncies dins d'espirals que no duien enlloc. I ara que hi ets, i ara que existeixes, "vine que ja ix el sol".

Música i Lletra en directe

2011-09-21T03:06:00.000-07:00

FiGA tu, FiGA jo...

2011-09-20T10:54:00.000-07:00

Ens hi apropam

2011-09-13T04:26:00.000-07:00

Avui... Senior + Za!

2011-09-10T08:55:00.000-07:00

I avui... Micah P. Hinson

2011-09-08T10:29:00.000-07:00

Dels dies que vindran

2011-09-07T06:12:00.000-07:00

Des de Gràcia estant, després d'un estiu de volta al món i torna al born, corregisc sobre paper 140 pàgines que he escrit, desescrit i reescrit en un mes i escaig. Mentrestant, escolte una vegada i una altra "Història d'un sofà" i "Torn de preguntes", dues de les cançons que s'inclouen dins del nou disc de Feliu Ventura, Música i Lletra (i que el diari Ara avança en primícia). I pense, perquè no puc deixar de pensar, tot i que de vegades voldria poder-ho fer, com quan passege els dits per la tebior del teu cos nu. Pense en el concert de demà i en les ganes de tornar a xalar amb Mica P. Hinson i la vostra companyia. Pense també en el sopar de divendres i en el vi amb què potser omplirem tres copes i brindarem per aquest present d'esclats. Pense en els concerts de dissabte (Senior, Za!, etcètera) i en la possibilitat d'acabar, de nou, cercant cors entre les ones. Pense en les tres còpies impreses del treball que lliuraré tot just abans d'agafar un avió que ens porte a s'altra voreta de la mar. Pense en la Mercè, el BAM i les migdiades. Pense en l'Euromed i el sud resistent entre final de setembre i principi d'octubre. El parèntesi (enyors i absències) de la setmana de treballar fora de casa, a massa quilòmetres dels blaus que em tenen corpresa. Pense, encara, en el concert del dia 15 d'octubre a l'Auditori de Barcelona. I pense, perquè no puc deixar de pensar, en un cotxe ple de maletes rumb al país dels verds, de les paraules estranyes, dels bertzos i de l'aigua.

Un any més, festa de/per Estellés

2011-09-03T07:31:00.000-07:00

1 de setembre de 2011

2011-09-02T12:01:00.000-07:00

Des del carrer Marroc cerquem l'avinguda Meridiana per recórrer els setanta-set quilòmetres que separen Barcelona de Ripoll. I no ho sabem, que n'hi ha setanta-set, com tampoc no sabem que hi haurà un cigaló de Baileys que ens robarà unes quantes hores de son per regalar-nos-en de complicitats. Un a un (des)fem els quilòmetres sense excedir el límit de velocitat, perquè fa temps que hem decidit de viure sense pressa, tot i que amb tanta intensitat que de vegades no ens cap ni a l'anvers (Ordre) ni al revers (Aventura) d'aquests tres mesos i escaig de veure-hi clar. Ofeguem el renou del motor del cotxe amb la música ben alta, i escoltem aquest Nu de Senior i el cor brutal. Somriem amb la s, la o, la m, la r, la i, la e i la m. Somriem i parlem callant. Somriem i callem parlant. I pense en aquella fotografia que tu encara no has vist però que et voldré ensenyar, i en com resumeix aquest estiu tan ple de tu, tan ple de mi. I... arribar-hi amb el temps just, abrigar-se una mica, una_cervesa_per_favor, un recital precís preciós, una miqueta de fred (el just), més cerveses, moltes paraules, sumes de converses. Vine, que ja ix el sol.

D'anar i de tornar

2011-08-30T07:58:00.000-07:00

Tornem-hi, si es pot tornar enlloc. Anem-hi. Anem-hi i tornem-ne amb la certesa (i la tranquil·litat) que aquest serà només un tast, el primer, d'un any de viure-hi plegades. Però ara, abans que l'estiu ens diga adéu, tornem-hi, anem-hi juntes per primer cop. I fem nostres els carrers de la ciutat de pas on es perden i es troben tantes petjades. Fem nostra l'horabaixa, i fem nostres el nígul, la pipella, el tassó i el melicotó. (Re)descobrim cada camí, cada meandre. Fotografiem tots els colors del blau, cada color del verd. Escrivim la calma dels dies sense horari, els fonemes de l'altra vora del mar.

Doncs això mateix

2011-08-30T05:05:00.001-07:00

Ets. Seràs.

2011-08-20T05:57:00.000-07:00

M'aclame a tu...

"Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!"

Ai que bé...

2011-08-17T02:07:00.000-07:00

"Ai que bé" (Dijous Paella)

Toni de l'Hostal presenta...

2011-08-15T05:29:00.000-07:00

CDG

2011-08-14T10:26:00.000-07:00

Compartir Dóna Gustet

(i en fa encara més)

Vídeos i més vídeos

Vermells violen blaus

2011-08-12T03:13:00.000-07:00

Festes de Gràcia

2011-08-11T02:34:00.000-07:00

Bombes

2011-08-10T02:08:00.000-07:00

Sense por

2011-08-09T08:11:00.000-07:00

Xavier Morant i Abraham Rivas: Revolutum

2011-08-05T09:33:00.000-07:00

Per escoltar-lo (comprar-lo, compartir-lo, etcètera) només heu de fer clic ací.

Per als que volten pel nord valencià

2011-08-05T07:24:00.001-07:00

Electrodomèstica Russafa

2011-08-05T04:01:00.000-07:00

De concert en concert

2011-08-05T02:37:00.000-07:00

D'acord, d'acord: em pose a treballar. Abans, però, uns minuts per pensar Son Rías Baixas avui i demà a Bueu (i una Estrella Galicia per ací i mandanga i ballaruga per allà amb Albert Pla, La Pulqueria, Betagarri, Sidonie, Arizona Baby & Los Coronas, Asstrio...). I pense també Mica P. Hinson el 8 de setembre a l'Apolo, l'Altaveu de Sant Boi del 8 al 10, Litoral a l'Heliogàbal quatre dies després i el BAM de plaça en plaça i pertot arreu. Obrint Pas el 22 d'octubre a Ordizia, Mogwai el 25 al Kafe Antzokia de Bilbao. I sant tornem-hi el 24 de novembre per escoltar The New Raemon, fer unes canyetes i... Foc!

Pacte amb Peter Pan

2011-08-04T01:32:00.000-07:00

De Ports i...

2011-08-03T01:58:00.000-07:00

Escric hi ha com tantes altres vegades. Em repetisc. O, millor dit, em repeteixo. Sense neutres. I amb /o/. Però el verb "haver-hi" és pertot, com els teus ulls amb totes les absències i presències. I potser per això torne a escriure hi ha. Hi ha una Super Bock i un carrer i un bar i una taula i dues cadires i dos llibres i dues llibretes i uns quants bolígrafs i dues postals per escriure i una música tranquil·la i un silenci que parla de tu i de mi un dia qualsevol en una ciutat estrangera.

Hi ha. Hi ha dos gots que es van buidant al ritme de les cançons i de les paraules que algú altre ha barrejat emmarcades dins una llengua de sintaxi semiconfiguracional. Hi ha la pluja que mulla els carrers empedrats i tots els cims en què es dibuixen façanes que es perden dins la fesomia d'aquest país que també amaga tristeses sota les pedres. Hi ha els quilòmetres que desem als peus i les fotografies amb què els tornarem a recórrer quan el record ens siga orfe de memòria.

Hi ha. Hi ha les ganes de tornar-hi, com també hi ha les ganes de Nova York, Berlín, Tòkio, Estocolm, Lisboa, Sant Petesburg, San Francisco, París i totes les altres ciutats amb nom i sense. Hi ha el fred d'un 1 d'agost que ara podria ser l'excusa per abraçar-te. Hi ha els dies que passen i la certesa de saber-te. I hi ha, perquè sempre hi ha, aquesta desmesura que se m'enfila pel cos i es torna huracà, tempesta sense pors ni buits ni febleses.

Petit en concert

2011-07-31T01:00:00.000-07:00

The Blackbird Daisy EP

2011-07-30T02:52:00.000-07:00

Petit ha reeditat l'EP 4Songs. The Blackbird Daisy EP ha estat remesclat per Magí Batalla & Petit. El dibuix de la portada és de Paula Bonet. Tot plegat, precís preciós. Una molt bona companyia per als dies de fer, desfer i refer el que hauria de ser un treball de recerca (tot i que molt pseudo, com gairebé tot).